Les religions
polbattestini | 23 octubre 2012Quan som petits, acostumen a ser uns pobres innocents que ens empassem tot el que ens diuen, com ara que el Pare Noel baixa per la xemeneia i deixa regals sota l’arbre de Nadal i també que té uns rens màgics que poden volar.
Des que era un marrec que anava a primària que no em crec pas això de la màgia, al igual que tampoc em crec que Déu va formar l’univers.
Quan anava al “cole” ja feia religió, i sempre llegíem parts del nou testament. La veritat és que aquelles historietes escrites pels apòstols de Jesús eren bastant avorrides, i sempre estaven parlant del mateix.
“Jesús va existir i era una persona amb molts coneixements, però és inútil anar a l’església a resar” |
Mai m’havia interessat la religió fins ara, que tinc un punt de vista diferent de veure les coses a diferència de quan anava a l’escola.
Penso que realment Jesús sí que va existir i que era una persona amb molts coneixements, però segueixo pensant que és inútil anar a l’església a resar, simplement és que la gent necessita creure en alguna cosa. Però em fa la sensació que això de les esglésies és simplement un negoci que es va enginyar el govern durant l’època de l’edat antiga que també servia per controlar la gent i perquè tothom tingués els mateixos ideals.
A més a més la gran majoria de les guerres s’han produït per culpa de les religions. I la veritat és que tots hauríem de tenir una mica més de respecte amb les altres religions encara que hi hagin coses estúpides (sense ofendre) com la de no poder menjar porc, i també respecte de la gent que creu a la que no creu, com jo.
Però definitivament encara que em vulguin rentar el cervell amb això de les religions i de coses que no s’han demostrat, com ara l’existència de Déu, seguiré pensant que no existeix, per tant jo no em considero de cap religió.
Pol
Pol, exposes amb força claredat la teva reflexió entorn de les creences religioses.
L’escrit és molt interessant però el redactat pot millorar en alguns aspectes:
– L’estructura de paràgrafs. Set paràgrafs en un escrit d’aquesta extensió transmeten una sensació d’esmicolament, d’atomització del discurs. Els paràgrafs 1, 2 4 i 7 contenen una sola frase, i això no és normal. Estic convençut que pots donar una major unitat i cohesió a l’escrit.
Per exemple: paràgrafs 1, 2,3,i 4 s’ocupen de la teva vivència entorn de la religió de quan eres petit. Els paràgrafs 5 i 6 s’ocupen de les teves reflexions actuals entorn del tema, i el paràgraf darrer conclou l’escrit. Sembla que amb tres blocs n’hi hauria prou.
– Les frases estan poc treballades i sovint poden espurgar-se (per exemple, fixa’t en la frase que he destacat.
Et deixo. No paris d’escriure, d’acord?
Josep Maria